L'altre dia vaig veure a les notícies un nou tipus de turisme que ha sorgit últimament i que es podria afegir a la tipologia clàssica de què vam parlar a classe. Es tracta del turisme de desgràcies, i consisteix a visitar diferents llocs que han estat afectats per catàstrofes naturals, com tsunamis, incendis, terratrèmols...
Així doncs, aquí tenim una mostra de com les tipologies evolucionen constantment (tal com deia l'article de l'Agustín Santana).
Aquest tipus de turisme no només es tracta de visitar diferents llocs que han estat afectats per catàstrofes naturals, sinó que també provocades per l’home. Un exemple clar seria l’enfonsament del Creuer Concòrdia, que s’ha convertit en una atracció turística.
ReplyDeleteAquesta catàstrofe ha disparat els negocis de l’Illa de Giglio, on centenars de turistes s’hi ha acostat per veure les restes del vaixell i les operacions per treure’l del mar. Els habitants de l’Illa, i al llarg de Itàlia, intenten treure-li partit a la tragèdia venent objectes relacionats amb el tema.
Per tant, tal i com diu la Laia, sí que és cert que les tipologies de turisme segueixen avançant i variant, és per això que mai se sap fins a quin punt es pot arribar.
En la mateixa línia en la que han anat els vostres comentaris, m'agradaria afegir que el turisme és així de complicat perquè respon i es modifica directament a través d'accions dels individus que el practiquen.
ReplyDeleteAmb això vull dir que qualsevol modificació important en la societat es veu reflectida en el turisme, i el turisme macabre n'és l'exemple més clar: La vida dels homes s'ha tornat plàcida, ja no hi el patiment constant de la vida animal i l´'instint segueix desitjant sentir-lo. Per sentir-nos més vius busquem viure les desgràcies dels altres, apropar-nos a Txernòbil o al castell de Dràcula són el resultat.